SELEKZIOA

[@more@]

Desactiva els comentaris

SELEKZIOA.

<object width=" title="" class="ltVideoYouTube" />[@more@]

Desactiva els comentaris

2014 .

1714[@more@]

Desactiva els comentaris

CONCULCACIONS 89 DE CLAUDI ROMEU.

CONCULCACIONS (89)

No ens en sortirem, si…

Mentre estiguem sotmesos a l’estat espanyol, no hi ha res a fer. Tots els vents ens seran dramàticament contraris. Si els catalans no ens decidim a posar en marxa d’una vegada la nostra escalada cap a la plena llibertat nacional, no hi haurà solució per a un futur relativament proper. La formula vigent més adequada per garantir qualsevol salut nacional i evitar les envestides provinents de l’exterior és la independència, que vol dir vetllar pel manteniment de la nostra identitat i tot el patrimoni que aguanta la integritat del col·lectiu nacional, per mediació d’un estat propi, encara que ens resulti més o menys insatisfactori.

Tenim falsos profetes que insisteixen que la identitat catalana es pot mantenir alineats dins de l’estat espanyol d’una part, i de l’estat francès de l’altra. És una manca absoluta de visió o una interessada mentida que els catalans no podem acceptar de cap manera. Els fets ho demostren. La nostra llengua cada dia és menys usada i cada dia es parla més malament, inclosos els mitjans de comunicació. La infiltració del castellà és cada dia més present, guanyant posicions fins ara inasbatables. És una progressió palpable i amenaçadorament creixent, sentir parlar català a gent que té els esquemes i sintaxis del castellà tan aferrats, que quan vol parlar la llengua del país ho fa per traducció directe. D’aquí venen els “tinc que fer”, “m’he caigut”, “només hi ha dos” per només n’hi dos, “te dono aquest”, “crida a Joan”, etc… el símptoma és gravíssim. És la plena, absoluta i puixant corrupció del nostre idioma.

És el resultat de la renúncia més greu i més destructiva dels polítics, que en favor del bilingüisme, garanteix una agressió segura i constant. Haver acceptat la convivència de les dues llengües com a oficials a Catalunya, significa inevitablement admetre a priori la mort del català.

A sobre els responsables d’aquest genocidi dedicat a la nostra llengua, s’omplen la boca dient que a Catalunya no hi ha problema en la coexistència de les dues llengües, i que hi ha una perfecta convivència. El que és perfecte és la progressiva imposició del castellà i la constant reculada de la llengua catalana, repeteixo quantitativament i qualitativament. Cap llengua per potent que sigui aguantaria un ròssec semblant.

En comparació és com haver posat a compartir un mateix habitacle a una guineu i un ratolí. Quin final es pot preveure? Conviuran gaire temps? És provable que el ratolí posés a ratlla l’afamada guineu? Oi que és impossible? L’única solució si es vol que sobrevisquin tots dos, consisteix en situar-los en una habitació diferent, de manera que cada animal disposi exclusivament del seu territori.

Què passaria a Holanda si l’alemany fos també llengua oficial? Què passaria a Lituània si el rus compartís el rang de llengua oficial? Serien contundents sentències de mort per a les dues llengües vernacles.

S’han escrit moltes bestieses sobre el tema. Els espanyols s’hi agafen amb tota la hipocresia. És la culpabilització en la debilitat del nostre idioma. En diuen llengües destinades a desaparèixer. Acceptem que hi ha una part de veritat en aquesta asseveració. És la demostració que cal protegir l’idioma català, i com a primera higiene cal evitar el perniciós contacte amb les llengües que sabem més fortes. Perquè els nostres ocupants van proposar aquesta enverinada convivència? No ho van preveure els genis que van acceptar i defensar el bilingüisme? Van arribar a creure que els espanyols ho feien amb bona fe? Tant llecs són aquests barjaules? És tanta la incompetència dels polítics que ho varen tolerar?[@more@]

2s comentaris

L´ONZE DE SETEMBRE JA ES PREPARA.

11 setembre[@more@]

Desactiva els comentaris

ZP i Narbona prohibeixen el I Festival Cançó de la Piscina.

 Comunicat de premsa ZAPATERO UNA VEGADA MÉS ES DOBLEGA A LES PRESSIONS DE PEDRO J. RAMÍREZ

NARBONA PROHIBEIX
EL I FESTIVAL DE LA CANÇÓ DE LA PISCINA SA MARJAL 2007

Passades les 12 hores d'avui divendres, 24 d'agost de 2007, les 23 entitats convocants de la concentració lúdico festiva a la Platja de sa Marjal per reclamar que les institucions pertinents prenguin mesures efectives perquè s'apliqui la Llei de Costes i es respecti el dret de pas per la zona pública marítimoterrestre però també pels camins públics de l'interior de la costa, comunicam als mitjans de comunicació que NO hem rebut l'autorització de Demarcació de Costes per instal·lar un cadafal, un equip de so i de megafonia a la Platja de sa Marjal per la qual cosa consideram que el Ministeri de Medi Ambient amb Cristina Narbona al capdavant ha PROHIBIT la realització del I FESTIVAL DE LA CANÇÓ DE LA PISCINA que estava previst fer demà dissabte dia 25, entre les 17 i les 21 hores.

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

STOP VAUBAN!

[@more@]

Desactiva els comentaris

LA COSTA ÉS DE TOTS.

La costa és de tots.[@more@]

Desactiva els comentaris

HA MORT LLUÍS MARIA XIRINACHS.

 

 NOTES D´ACOMIAT

En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

[@more@]

2s comentaris

Busseing.

[@more@]

Desactiva els comentaris